Cursa molt però que molt dura, per a mi, la de “lo pastisset” de Benifallet, recorregut molt exigent amb gran desnivell i molts km de senders estrets i camp a través.
Com diu el molt honorable, vàrem iniciar el dia amb molta il·lusió, cap a les 6 del matí havíem quedat, l’expedició BONESVALLS TRAIL a les terres de l’Ebre, a la plaça de la creu d’Olesa de Bonesvalls; el Xavi Accensi, la Roser Vidal, els seus fills el David i la Paula, el Joan Quesada i jo mateix. Arribàrem a les 8 més o menys, feia fresqueta i la humitat del riu se sentia als ossos, a les 9.30 era la sortida, abans vàrem tenir temps per canviar-nos i esmorzar una mica (l’organització tenia preparat un bon tiberi; xocolata, cafè, sucs, ….. i els famosos pastissets de cabell d’àngel, una delícia!).
A les 9.30 donaren la sortida, no sense polèmica, doncs hi havia corredors validant els xips encara, de seguida, i desprès d'uns primers metres per dins de Benifallet, entràrem a un barranc bastant exigent i ja, sense parar de pujar, fins la bonica Creu de Santos i el seu paisatge immillorable, 12 km de pujada (1.500m de desnivell positiu) igual de dura que de guapa!, jo personalment, arribant al punt més alt ja vaig notar que les cames no m’acompanyarien, no tenia bones sensacions i els muscles se m’engarrotaven (i encara faltava més de la meitat de la cursa!), tot i això vaig aconseguir no defallir i continuar endavant. La baixada era bastant ràpida a estones i molt tècnica d’altres, però a mitja baixada encara quedava una sorpresseta, un corriol de pujada on les meves forces i el meu cap van estar a punt de dir prou, per primera vegada des de que corro (només uns 3 anys) vaig tenir ganes de plorar (i no d’alegria, cosa que sí que he fet a més d’una cursa) i d’abandonar, tots els muscles de les cames em fallaven i ja no sabia com fer la següent trepitjada per patir el menys possible. Mica en mica vaig anar primer, pujant i patint, pujant i patint, i desprès, baixant i patint, baixant i patint, i quan em vaig adonar ja estava a només 5 km i desprès a 2 (els dos km més llargs de la meva vida, per cert) i finalment a l’arribada, 3h 45 minuts. El Xavi va arribar en 3h53 minuts i fresc com una rosa, bé, no tant, però bé (amb el que m’havia recordat jo d’ell durant el recorregut!!!!, doncs va ser el que m’havia “enganyat” per fer la cursa.) i el Joan amb poc més de 4 hores i 15 minuts, també patint molt.
Desprès de canviar-nos i de petar una mica la xerrada amb d’altres companys de cursa, especialment amb els de l’ATE-COLL DEL ALBA i amb la Roser, que va fer la marxa en poc més de 1h 40m, vàrem gaudir d’un bon plat d’olla barrejada fet per les àvies del poble, boníssim!.
Ah! I l’any que ve tornaré a patir (espero que menys), tornaré a gaudir, tornaré a “Lo pastisset” de Benifallet.
David Rodriguez
